1840
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1840 (mdcccxl) |
| Islàmic | 1256 – 1257 |
| Xinès | 4536 – 4537 |
| Hebreu | 5600 – 5601 |
| Calendaris hindús | 1895 – 1896 (Vikram Samvat) 1762 – 1763 (Shaka Samvat) 4941 – 4942 (Kali Yuga) |
| Persa | 1218 – 1219 |
| Armeni | 1289 |
| Rúnic | 2090 |
| Ab urbe condita | 2593 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1810 1820 1830 - 1840 - 1850 1860 1870 | |
| Anys | |
| 1837 1838 1839 - 1840 - 1841 1842 1843 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 31 de març - Felanitx (Mallorca): esdevé una gran desgràcia, mentre es fa la processó del Diumenge de Rams, es derrumba un terraplè (timba) al costat de l'església i moren 414 persones.
- 10 de maig - Barcelona: s'hi funda la Societat de Teixidors, primera associació obrera catalana.
- 30 de maig - Morella (Ports): els carlins es rendeixen al final del setge de Morella de 1840 i s'ofereixen com a presoners de guerra durant la Primera Guerra Carlina.
- 4 de juliol - Berga (el Berguedà): els carlins de Ramon Cabrera i Grinyó perden la batalla de Berga de 1840, considerada l'última batalla de la primera guerra carlina i acaben fugint el 6 de juliol cap a França, on els carlins restaran exiliats fins al 1841.
- Ús del primer segell per al franqueig de cartes.
- S'inaugura la galeria d'art Sala Parés.[1]
Resta del món
- 10 de març, Nàpols: s'hi estrenà La vestale, de Saverio Mercadante, amb llibret de Salvadore Cammarano, al Teatro San Carlo.[2]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 15 d'octubre, Barcelona: Emili Vilanova i March, escriptor català. (m. 1905).
- 18 de novembre, València: Antonio Muñoz Degrain, pintor valencià del corrent eclèctic
- 13 de desembre, Artés, Corregiment de Manresa: Frederic Faura i Prat, meteoròleg i eclesiàstic català.
- 18 de desembre, Arecibo, Puerto Rico: Josep Coll i Britapaja, compositor, especialment de sarsueles
- (Sense data coneguda) Blas Causera Carrión, llatinista i teòleg valencià.
- Resta del món
- 22 de febrer, Deutz (actual Colònia) Alemanya: August Bebel, polític i escriptor alemany (m. 1913)[3]
- 2 d'abril, París, França: Émile Zola, escriptor francès (m. 1902).[4]
- 20 d'abril, Bordeus, França: Odilon Redon, pintor francès (m. 1916).[5]
- 7 de maig, Vótkinsk, Imperi Rus: Piotr Ilitx Txaikovski, compositor (m. 1893).[6]
- 2 de juny, Stinsford, Dorset, Anglaterra: Thomas Hardy, literat anglès. (m. 1928).[7]
- 5 de juny, Denbigh, Gal·les: Rhoda Broughton, novel·lista britànica (m. 1920).[8]
- 21 de juliol, Baltimore: Christian Fleetwood, suboficial de l'Exèrcit dels Estats Units, editor, músic i funcionari
- 28 de juliol, Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Edward Drinker Cope, paleontòleg i anatomista comparatiu estatunidenc (m. 1897).[9]
- 25 d'octubre, Portland, Maineː Helen Blanchard, inventora estatunidenca (m. 1922).[10]
- 2 de novembre: Victorino de la Plaza, president de l'Argentina
- 12 de novembre, París: Auguste Rodin, escultor francès
- 14 de novembre, París: Claude Monet, pintor impressionista francès
- 15 de desembre, Berlín: Louis-César Desormes, compositor francès del Romanticisme.
- Manila: Felipe Arroyo Roxas, pintor
- Lützen: Ernst Wilhelm Fritzsch, músic alemany.
- Praga: Jakub Arbes, novel·lista, crític i periodista txec.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 6 de gener - Londresː Fanny Burney, novel·lista i dramaturga anglesa (n. 1752).[11]
- 27 de maig - Niça, França: Niccolò Paganini, violinista, violista, guitarrista i compositor romàntic italià (n. 1782).[12]
- 30 de maig - Londres: Mary Monckton, comtessa de Cork i Orrery i agent literària anglo-irlandesa (n.1746).[13]
- 7 de juny - Berlín: Frederic Guillem III de Prússia, Rei de Prússia (n. 1770).[14]
- 19 de juny - Varsòvia (Polònia): John Cockerill empresari que va desenvolupar la siderúrgia a Seraing.
- 29 de juny - Viterbo, Estats Pontificis: Lucien Bonaparte, príncep de Canino i segon germà de Napoleó I (n. 1775).[14]
Vegeu també
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1840
Referències
[modifica]- ↑ «Sala Parés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Mercadante: La vestale». Opera Today. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Carsten, F.L.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 66. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ «Émile Zola» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «El simbolismo fantástico de Odilon Redon» (en castellà). Trianarts, 20-04-2020. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Thomas Hardy | Biography, Books, Poems, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Terry, R. C.. Victorian Popular Fiction, 1860–80 (en anglès). Springer, 1983-06-18. ISBN 978-1-349-04460-3.
- ↑ «Edward Drinker Cope | American paleontologist» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Helen Augusta Blanchard (1840-1922) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2025].
- ↑ «Fanny Burney | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 desembre 2024].
- ↑ «PAGANINI, Niccolò in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-16. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Mary Monckton, countess of Cork and Orrery». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].[Enllaç no actiu]
- 1 2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.