Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 128 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Un IeFP ENAIP a Resg

L'Istruzzion e Formazzion Professional (Istruzione e Formazione Professionale in italian, breviad IeFP) a l'è un sistema scolastegh professional italian la che competenza, in bas a la Costituzzion, a l'è in man di Region. A diferenza di istitut professionai de Stat, che cont el so diploma de cinch agn permeten de andà a l'università, el cors di IeFP el dura trii agn e 'l dà una qualifega, con despess la possibilità de fà un quart ann e ciapà un diploma professional de tecnegh, ma i do sistema, del 2017, inn conligad e gh'è una corrispondenza in tra i vari percors, oltra a la possibilità de spostàss in tra el sistema professional e quell di IeFP e vice-versa.

De solet, per quei che insegnen in di IeFP valen no i requisit per quei che insegnen in di scoeule statai e i Region dann minga un programa ofizzial de seguì ma domà di obietiv didategh per varie competenze, cont un mont ore minim per ogni competenza. Despess, i IeFP inn fad su de ent locai, consorzi de lavorent o de aziende, ma ghe n'è anca dent di scoeule statai.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

Litrat del Vescont

El Giovann Maria Vescont (Biaa, 7 de setember 1388 - Milan, 16 de masg 1412) a l'è stad el segond Duca de Milan.

Prim foeul del Gian Galeazz Vescont e de la Caterina Vesconta, a la mort in del 1402 del Gian Galeazz a Meregnan el va in sul tronn, cont i giurament fad el 14 dicember al Brovet Vegg.

Domà de 14 agn, el ciapa in eredità tut el Ducad de Milan e anca di alter cità compagn de Bologna e de la roca borromeja de Angera, ma el pader l'ha miss sota la regenza de la mader Caterina, jutada del prim secretari Franzesch Barbavara, fina ai 20 agn.

La Caterina l'ha lavorad per fermà i front vert cont el Stat Pontifizzi, la Republega de Fiorenza e Padoa, ma Roma la scerniss istess de deciarà guerra a Milan.

In del 1403 di politegh de la cità proeuven a fà un colp de Stat, invidios del sucess del Barbavara e timoros de la regenza de la Caterina: se unissen intorna a l'Antoni Vescont e fann tornà in la cità el Francesch Vescont, casciad via del Gian Galeazz de Milan. El Francesch Vescont el proeuva a cercà un acord cont el noeuv Duca ma intant el fomenta la ribellion. Vun di consejer che 'l gh'haveva de tratà l'è stad mazzad e donca l'è tacada una guerra civil in tra i guelf e i ghibellit, che la regenta l'è bona de tegnì sota control in di prim dì ma poeu ghe s'ciopa di sconter pussee fort.

(Va inanz...)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?